Evolució del pop rock
Anys 50
El rock and roll va néixer el 1954 a Estats Units amb una cançó, Rock around the clock de Bill Halley. Tot just un parell d'anys després va aparèixer Elvis Presley, el primer mite del rock. El seu estil era el resultat d'una barreja de country, la música dels camperols blancs nord-americans, i el rhythm & blues, una forma de blues cantada per negres a les grans ciutats del nord. Amb Elvis Presley el rock es va introduir a Europa, i va semblar que assolia la seva major influència.
Anys 60
Al començament de la dècada de 1960, quan semblava que el rock havia estat una moda passatgera, va arribar des d'Anglaterra una revitalització del seu esperit original de la mà dels Beatles, els Rolling Stones i altres grups.
Bob Dylan, va barrejar el folk amb el rock, en intèrprets com Jimi Hendrix, Janis Joplin i Eric Clapton, que van barrejar el rock amb el blues i el van relacionar amb el jazz, i en figures inclassificables com Jim Morrison o Frank Zappa, un gran compositor rock respectat fins i tot per l'avantguarda clàssica.
Anys 70
Durant la dècada de 1970, el pop-rock es va diversificar en una multitud d'estils. Una tendència important va ser el rock simfònic, a l'estil de Pink Floyd, que va pretendre superar la instrumentació bàsica del rock per afegir instruments clàssics i fins i tot orquestres simfòniques.
Una altra gran aportació va ser el hard rock, o heavy metall, amb grups com Deep Purple o Led Zeppelin, que van posar en primer pla la guitarra distorsionada i la seva potència sonora.
Anys 80
Al començament dels anys 80, la new wave (nueva ola), va afegir al més característic del so punk un autèntic sentit melòdic, incorporant al mateix temps a les seves creacions la més avançada tecnologia electrònica i informàtica. Aquesta era precisament la característica principal d'un altre gran estil de l'època, la música tecno.
També en aquests anys arriba difusió el rap, manifestació de la música negra. Tant el rap com els més comercials soul, o funky dels anys anteriors, podrien definir-se com intents de la música negra per recuperar el lideratge en la música popular, comptant amb estrelles com Michael Jackson o Prince.
Anys 90
El rock alternatiu, posant l'accent en el anticomercial, i el grunge de grups com Nirvana, en el deixant sonora del punk, dominaven l'escena pop rock al començament d'aquesta dècada. El pop rock té com una de les característiques principals una notable capacitat de mescla amb gairebé qualsevol altra música: el mateix rock, com el jazz, és el resultat d'una barreja. La música ètnica o world music, que intenta la fusió musical de diferents cultures sobre una base pop rock, és una altra característica d'aquesta dècada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada