La Rebelió mitjaçant la Música

Durant els anys 70, els joves van veure el rock, com una manera de rebelar-se en front dels problemes economico-socials com la guera àrabo-israeliana. Però en aquell moment, els joves no es sentien identificats amb els cantants, es per això que va nèixer el moviment Punk. 

Amb el moviment Punk s'usava com a via per a destruir tot allò amb el que no estaven d'acord, tot un conjunt d'injusícies socials. A més a més, també volen expressar-ho amb el seu aspecte. Un dels primers grups en defensar-ho van ser els Sex Pistols. 

Ells representaven un medi de expressió dels joves, caracteritzat per les melodies simples, pocs acords i lletres provocatives. Gràcies a aixo, a Anglaterra van ser vistos com un perill, censurant la seva caçó God Save the Queen.

6.2 la nova canço Però el moviment més important que es va produir en aquesta època dins la música popular urbana dels Països Catalans va ser la Nova Cançó, un fenomen musical, social i polític iniciat a Catalunya a finals dels anys cinquanta seguint les petjades de la cançó francesa. Els seus impulsors van ser un grup de cantants que va tenir un pes específic molt important en la represa lingüística i cultural de les terres catalanes: Els Setze Jutges. Els Setze Jutges (que al principi no eren setze i tampoc no eren jutges) prenien el nom de l'embarbussament més famós de la llengua catalana, precisament quan la dictadura del general Franco intentava fer-la desaparèixer de la vida pública. Format inicialment per tretze intel·lectuals que cantaven individualment, els Setze Jutges van recuperar la presència de la cultura catalana al carrer, van donar peu a l'aparició d'una editora discogràfica (Edigsa), van crear una discografia catalana i van promoure l'aparició d'un nou tipus de públic. Aquest públic era jove, s'identificava amb el cantant http://www.youtube.com/watch?v=mayJPzkXaVE

CARACTERÍSTIQUES DEL ROCK DUR.

El rock dur o pesant, és el fruit del desenvolupament i la barreja del blues i dels aspectes més innovadors del rock existent a la dècada del 1960, que es caracteritza per la important presència de guitarres elèctriques, ritmes contundents amb notable protagonisme de la bateria, i una veu que adquireix també un nou protagonisme pel que fa a la seva força, sense renunciar a la melodiaA finals dels anys 60, esperonats pel que havien fet grups com ara The Beatles,The Who, The Animals, The Yardbirds o Creedence Clearwater Revival, hi va haver una sèrie d'artistes i grups que van unir a això una forta influència de blues progressiu i van dur el pop i el rock existents cap a un terreny on hi predominava la força del ritme i la contundència sonora.

Les Fusions del Rock

Bob Marley, Un dels principals impulsors del Reagge

Durant els transcurs dels anys, es va probar a fusionar el rock amb altres estils, com per exemple: Rock Simfònic, jazz-rok, rock llatí,rock progressiu, glam rock... A més a més, va anar neixent un estil conegut com el reagge, originari de Jamaica i el qual combinava ritmes Jamaicans amb el soul Americà. Un dels artistes més importants va ser Bob Marley.

ELS MACROFESTIVALS

La dècada dels seixanta és la dels macrofestivals. Tot i que en anys anteriors ja s'havien organitzat grans concentracions musicals, els festivals dels seixanta són esdeveniments representatius de la cultura juvenil del moment, i van lligats a la difusió del moviment hippy.

Lloc	Data	Nombre d'espectadors
Festival de Monterrey	16 al 18 de juny de 1967	50000
Miami Pop Festival	4 i 5 d'agost de 1968	90000
Festival de Newport	20 al 22 de juny de 1969	150000
Atlanta Pop Festival	4 i 5 de juliol de 1969	140000
Woodstock Music and Art Fair Festival	15 al 17 d'agost de 1969	450000
Festival de Louisville	Setembre de 1969	120000
Concert a Altamont	6 de desembre de 1969	300000