EL ROCK
El rock és un terme que ens trobaríem dins de la música popular urbana. Hi ha diferents tipus de rock i, a més a més, ha anat canviat molt durant les últimes dècades.
El rock és un dels estils musicals claus del segle XX, que va aparèixer entre els anys 40 i 50, quan el blues es va fusionar amb altres estils, que són el Country, el Boogie-woogie i el Rhythm & Blues.
Aquest estil és un dels més famosos durant aquest últim segle.
El rock és un estil amb un ritme molt marcat, normalment amb una veu i originàriament acompanyada per guitarra, baix, bateria, harmònica i teclats, encara que en cada subgènere s’hi han anat afegint o eliminat instruments. hem volgut dividir els anys de més èxit del rock, des de la seva aparició, fins mes o menys al final del seu explosiu èxit del segle XX. No hem afegit altres subgèneres dels gèneres que hem posat, ja que s’han allunyat molt dels principis del rock & roll i gairebé no es consideren d’aquet estil. Hem explicat un gènera de cada dècada.
ANYS 50
EL ROCK INSTRUMENTAL: És un dels primers estils de rock dels 50. Fa un us de gairebé tots els instruments i en molt poques ocasions es fa servir la veu. Cada músic es familiaritzava amb un instrument i s'especialitzava amb l'estil. En gairebé tots els subgèneres de la època que podem trobar són de rock instrumental. Exemples-> Dick Dale (músic) The Allman Brothers Band (grup)
EL SURF ROCK O SURF MUSIC:
LA MÚSICA POP O EL POP ROCK:
TWIST:
ANYS 60
GARAGE ROCK:
FOLK ROCK: El Folk Rock o Folk Pop és un estil musical sorgit a mitjans de la dècada dels 60, en que combina el Folk nord-americà i anglès. Aquest estil es va popularitzar a tot el món a l’any 1965 gràcies al grup ”The Byrds” o el cantautor Bob Dylan. En aquella època, el folk era un vehicle per expressar la crítica cap a la societat que hi havia i molt especialment a la guerra de Vietnam. El públic estava format principalment per activistes d’esquerra i universitaris progressistes.
ROCK PSICODÈLIC:
PUNK ROCK:
ANYS 70
ROCK PROGRESSIU:
HEAVY METAL: El Heavy Metal és un estil musical descendent del rock, fortament influenciat pel blues i pel rock progressiu, i caracteritzat principalment per la contundència del seu so, generalment obtinguda amb l’ús de guitarres elèctriques amb alt grau de distorsió, veus molt extremes i bateries contundents.
Els inicis del heavy metal es poden situar amb l’aparició de les primeres grans bandes sorgides a finals dels anys 60 i inicis dels anys 70 com Cream, Led Zeppelin, Deep Purple. La dècada dels 80 és quan es produeix una renovació de l’estil i es consolida una estètica determinada. Durant la dècada dels 80 apareixen nous estils descendents del heavy metal com el thrash, el black, el death, el power o el glam entre d’altres, tots dins de la família del "metal”. Un dels grups presents i més importants en aquesta renovació és Iron Maiden, d’origen britànic.
FUNK ROCK:
HARD ROCK:
ANYS 80
INDIE ROCK: L’Indie Rock, que en anglès vol dir rock independent, es un gènere del rock que únicament és caracteritzat per com el seu nom indica, una independència d’estils de música, i que no fa referència als estils anteriors. També és un estil contrari a l’industria cultural de la música i que creuen que estan capacitats per treballar ells mateixos. Uns dels grups mes representatius de l’indie són Arctic Monkeys i Franz Ferdinand.
Els instruments principals són guitarra, baix, bateria i en algunes ocasions teclat.
HARDCORE PUNK:
ANYS 90
GRUNGE ROCK O MÚSICA GRUNGE:
ROCK ALTERNATIU: Els rock alternatiu o música alternativa van ser designats per descriure a les bandes inspirades en el rock punk però que no es podien incloure dins els gèneres comercials de l’època. Aquest tipus de música està molt influenciada pel punk dels anys 70, però encara que se li diu rock, molts subgèneres del rock alternatiu estan influenciats per altres gèneres com la música folk, el reggae, el techno i el jazz d'entre altres.
Aquest tipus de rock va començar a aparèixer a de la dècada dels 80 i 90 quan a moltes ràdios i d’instituts i d’universitats d’Estats Units emeten aquest tipus de música, quan eren ignorades per les ràdios més populars. Ja a mitjans de la dècada dels 80 aquest tipus de rock es va anar expenent a altres universitats dels Estats Units i anomenant-lo “college rock” a l’estil de música. A principis dels 90 ja es van familiaritzar amb les ràdios més populars i van començar a tenir èxit amb els grups R.E.M. o Sonic Youth. Els instruments principals són guitarra elèctrica, baix i bateria.
